dilluns, 27 d’agost del 2012

La casa dels cargols de Sant Antoni



A finals del 1800, a la zona que ara ocupa el barri de Sant Antoni, s’hi trobava un conjunt d’hortes i petites cases de camperols flanquejades a la llunyania a una banda pels masos d’Hostafrancs i Sants i a l’altra per l’encara emmurallada ciutat de Barcelona.

Circulen històries que parlen que en una barraca feta de canyes i fustes velles hi vivia una parella de camperols de forma molt humil, complementant les seves collites amb la recerca d’espàrrecs, bolets, cargols, farigola i romaní per vendre-ho després al mercat. Continuen les histories explicant que un bon dia, mentre buscaven cargols van trobar, mig enterrat, un saquet ple de doblons d’or. Aquesta troballa va canviar tota la seva vida, dotant-los de recursos econòmics suficients com per viure còmodament ells i la seva descendència per a la resta de les seves vides. En honor a aquest esdeveniment, van fer construir dues espectaculars cases a l’indret on es trobava situada anteriorment la seva barraca i la van dedicar als cargols que els havien portar la prosperitat. Aquest indret és l’actual confluència entre Tamarit i Entença. Si aquesta historia és real o simplement una agradable llegenda no ho podem saber, però com diuen els italians “se non è vero, è ben trovato

El que podem saber amb certesa és que l’edifici va edificar-se entre els anys 1888 i el 1895 i el seu disseny va córrer a càrrec de l’arquitecte Carles Bosch Negre, que va crear una obra modernista del estil més primerenc, tal com ha estat catalogada per Valentí Pons, amb el motiu omnipresent dels cargols… a les cornises, al ferro forjat de les baranes dels balcons, als frisos esculpits i a les mènsules. També tenen una gran rellevància el pagesos collint cargols representats en un fris central i serigrafiats de pagesos, pageses i detalls vegetals ornamentals.

La casa del cargols no és una gran obra del modernisme català, però és sense cap dubte un edifici singular, imaginatiu i amb una història al darrera que encara el fa més simpàtic, ple d’un art  malauradament perdut en l’arquitectura del segle XXI. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada