Monument a Rafael Casanova

L’emblemàtica estàtua de Rafael Casanova  va ser creada l’any 1888 per l’escultor Rossend Nobas i va ser ubicada a l’actual passeig Lluis Companys i no va ser fins l’any 1914, justament l’any en que es commemoraven els 200 anys del setge a la ciutat per part les tropes franco-espanyoles, quan va ser traslladada a la seva ubicació actual (Ali Bei cantonada Ronda Sant Pere) que és la ubicació on va caure ferit Casanova el 1714.

Ens expliquen les cròniques que, després deferotges combats, les tropes enemigues havien aconseguit penetrar a l’interior de la ciutat i van aconseguir apoderar-se del Baluard de Sant Pere i això els obria el pas de l’interior de la ciutat. Però, inesperadament,  el propi Conseller en Cap Rafael Casanova, amb el pendó de Santa Eulàlia entre les mans, va córrer cap al baluard enfervorint i donant coratge als esgotats defensors de la ciutat: el van seguir tropes, dones, ferits i nobles de la ciutat.  L’acció va portar com a conseqüència immediata la recuperació d’aquesta posició fortificada i el retrocés de les tropes invasores fins més enllà dels límits de la ciutat. A l’acció va caure ferit el propi Casanova. El Baluard de Sant Pere va canviar de mans fins a 11 cops al llarg del dia i va ser l’escenari de desesperades defenses per part dels barcelonins.

L’estàtua de Casanova, a la seva nova ubicació, va ser complementada amb un sòcol amb relleus de Josep Llimona i un pedestal, obra d’Alexandre Soler March.

L’any 1905 es va dur a terme la primera ofrena floral en memòria dels caiguts l’11 de setembre de 1714 assolint el seu paper de símbol d’una resistència aferrissada i d’unes llibertats arrabassades per les armes.

Com no podia ser d’altra manera, amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, en acabar la Guerra Civil, el monument va ser retirat de la seva ubicació amb l’ordre de ser destruït, però la providència va voler que tot el seu conjunt monumental quedés oblidat, emmagatzemat  en un dipòsit municipal. Al llarg dels anys d’absència, en el lloc on havia estat ubicat Rafael Casanova apareixien, cada 11 de setembre, ofrenes florals anònimes dipositades fugaçment en breus descuits de les forces policials que custodiaven l’indret per evitar-ho.  Herois anònims que van mantenir viva una flama de resistència i de record als nostres caiguts.

Després de la mort del dictador Franco, l’alcalde de Barcelona Josep Maria Socías i Humbert va fer restaurar el monument al seu lloc original. Això es va produir el 27 de maig de 1977 i des d’aleshores han estat ininterrompudes les ofrenes florals i les desfilades ciutadanes en record i homenatge a uns dels moments més foscos de la nostra història.

El petit monument a Rafael Casanova, res no gaire rellevant artísticament, constitueix per a la ciutat el record d’uns fets i d’una història que no podem oblidar  i que tossudament repetim com un mantra místic cada 11 de setembre perquè, com va dir el poeta, “qui perd els orígens, perd identitat”.