Les gàrgoles són parts de les canonades que sobresurten i que serveixen per evacuar l'aigua de la pluja que llisca per les teulades. Va ser molt característic de l'arquitectura medieval, especialment la gòtica, la seva inclusió en forma de criatures grotesques, representació d'homes, d'animals, de monstres i de dimonis.
Sobre la seva significació s'ha escrit molta literatura però es pot arribar a poques conclusions. Es diu insistentment que eren criatures que tenien com a missió espantar als pecadors i protegir el temple... però cada indret a desenvolupat la seva pròpia mitologia.
Si ens centrem en les que trobem a la Catedral de Barcelona, fins a 250, en podem diferenciar clarament dos tipus: les figures grotesques que he descrit abans (foto superior) i les representacions d'animals amables i nobles (foto inferior).
Sobre el primer grup diuen algunes antigues llegendes barcelonines (1) que "són la petrificació d'algunes bruixes i mals esperits que, en una processó de Corpus van fer mofa de la Sagrada Forma. Com a càstig per la burla comesa, es van veure condemnats a empassar aigua cada cop que plogués tinguessin set o no".
El segon tipus de gàrgoles constitueixen el contrapunt més afable: un brau, un elefant, un unicorn (foto)... La seva significació es perd encara més en un mar d'interpretacions, però podria estar relacionada amb la protecció del lloc contra el mal.
Les gàrgoles sovint es confonen amb les quimeres, figures similars però purament ornamentals, sense cap aplicació pràctica, que reben el seu nom dels antics animals imaginaris amb cap de lleó, ventre de cabra i cua de drac que trien foc per la boca.
Si la propera vegada que passegeu pel voltants de la Catedral mireu detingudament cadascun dels seus racons, la nostra mirada toparà amb centenars de mirades de pedra que ens guaiten des del fons dels segles. Saludeu-los i continueu el vostre camí!
.(1) 1001 curiositats de Barcelona, Sílvia Suárez i Anna-Priscila Magriñà, L'Arca, Barcelona 2010
