El Pla Cerdà, que dissenyava com seria
l’expansió de Barcelona fora de les seves muralles, va preveure la creació d’un
entramat d’illes octogonals, amb uns espais comuns on es desenvoluparia de
convivència veïnal… volia construir una gran ciutat més humana, més oberta a la
cultura i a les manifestacions ciutadanes i un model arquitectònic mundial.
Algunes d’aquestes coses es van aconseguir
plenament: la perfecta ordenació dels
carrers de l’Eixample i la creació de grans arteries per on havia de fluir el
principal trànsit –concebut en un moment en que la circulació de vehicles era
incipient- han fet de Barcelona una ciutat sostenible. De la mateixa manera, el
disseny de voreres dotades de fileres d’arbres a banda i banda, doten a la
ciutat de milers d’arbres que col·laboren, dia a dia, a la seva oxigenació.
Però hi havia una gran assignatura pendent.
L’especulació i la manca d’una política urbanística clara al llarg de la
dictadura van fer que gairebé cap les patis interiors es destinés a
enjardinaments ni a zones públiques. Per resoldre aquesta errada històrica
l’Ajuntament de Barcelona va crear, l’any 1996, la societat anònima
ProEixample, amb la principal finalitat de recuperar aquests espais per a la
ciutadania i aconseguir que, com a mínim, una de cada 9 illes disposi d’un pati
interior obert al públic: això significarà un espai públic cada 200 metres.
A l’any 2011 es portaven recuperats 96.404 m2 de superfície, repartits en 47 interiors d’illa.
A l’any 2011 es portaven recuperats 96.404 m2 de superfície, repartits en 47 interiors d’illa.
A continuació un reportatge fotogràfic sobre els patis recuperats a la zona Esquerra Eixample Sud.
1. Jardins de Sebastià Gasch. Disposa de dues entrades: Rocafort, 87 i Entença, 62
2. Jardins de Paula Montal. Una única entrada per Viladomat, 169
4. Jardins de Cèsar Martinell. Entrada per Villarroel, 60 i per Gran Via
5. Jardins de Safo. Accés des de Llançà - Avinguda de Roma
