diumenge, 13 de maig del 2012

Carasses, la iconografia dels nostres bordells


Al llarg dels segles XIV i XV la prostitució a la ciutat de Barcelona ja no es trobava concentrada al barri del Raval. Al centre de la ciutat hi havia cases on també s'exercia aquest ofici però hi havia un notable problema: l'analfabetisme que hi havia a l'època feia costós d'identificar aquestes cases, així que es va generalitzar l'ús del que popularment coneixem com carasses, que no són altre cosa que representacions de rostres de pedra que es podien trobar a l'edifici en qüestió i sovint representaven un sàtir, un dimoni o, com en aquest cas, una dona. Aquestes marques era una de les maneres en que indicaven la situació dels bordells. També ho feien sovint pintant les seves façanes d'un luxuriós vermell llampant o senzillament posant el seu número molt més gran que la resta. Aquests eren els signes que permetien reconèixer els prostíbuls cristians, ja que estaven diferenciats dels que feien servir els jueus i els àrabs.

Actualment, a la cruilla dels carrers Mirallers i Vigatans es conserva encara la part baixa d'un d'aquests edificis, si bé la part superior ha estat reconstruïda. Una carassa que més de 100 quilos que resta com a testimoni d'un altre temps i ens parla d'una ciutat llunyana en el temps però que conviu entre nosaltres dia a dia, silenciosament.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada