divendres, 25 de maig del 2012

Jardins de la Maternitat



L'any 1889 la Diputació de Barcelona va iniciar la construcció del complex sanitari, la Casa Provincial de Materitat i Expòsits, de caracter benefic. Van posar l'obra en mans de l'arquitecte català Camil Oliveres i Gensana que va abordar el projecte seguint els cànons sanitaris més avançats de l'època. Els pavellons de la Lactàcia i l'Ave Maria van ser el seu llegat: dues magnífiques mostres del modernisme arquitectònic de seu temps.

Josep Borí i Gensana va ser el resposable de la construcció del Pavelló Prat de la Riba. Joan Rubió i Vellver i Josep Goday i Casals van realitzar el Pavelló Rosa i Goday el Pavelló Blau. Finalment, als anys cinquanta, Manuel Baldrich i Tubau va construir el Pavelló Cambó, que dóna a la travessera.




Actualment, si ens trobem a les rodalies del Camp Nou, a la transitada Travessera de les Corts, i volem fugir en breus moments del seu bullici, només ens caldrà entrar en aquest recinte ple d'art i de natura a parts iguals i ens trobarem transportats a un altre món, on la calma i la tranquil·litat ens recorden que, de tant en tant, potser ens mereixem aturar una mica el nostre ritme frenètic.




diumenge, 13 de maig del 2012

Carasses, la iconografia dels nostres bordells


Al llarg dels segles XIV i XV la prostitució a la ciutat de Barcelona ja no es trobava concentrada al barri del Raval. Al centre de la ciutat hi havia cases on també s'exercia aquest ofici però hi havia un notable problema: l'analfabetisme que hi havia a l'època feia costós d'identificar aquestes cases, així que es va generalitzar l'ús del que popularment coneixem com carasses, que no són altre cosa que representacions de rostres de pedra que es podien trobar a l'edifici en qüestió i sovint representaven un sàtir, un dimoni o, com en aquest cas, una dona. Aquestes marques era una de les maneres en que indicaven la situació dels bordells. També ho feien sovint pintant les seves façanes d'un luxuriós vermell llampant o senzillament posant el seu número molt més gran que la resta. Aquests eren els signes que permetien reconèixer els prostíbuls cristians, ja que estaven diferenciats dels que feien servir els jueus i els àrabs.

Actualment, a la cruilla dels carrers Mirallers i Vigatans es conserva encara la part baixa d'un d'aquests edificis, si bé la part superior ha estat reconstruïda. Una carassa que més de 100 quilos que resta com a testimoni d'un altre temps i ens parla d'una ciutat llunyana en el temps però que conviu entre nosaltres dia a dia, silenciosament.





divendres, 4 de maig del 2012

El primer servei de missatgeria al segle XII


En ple cor del casc antic de la ciutat, a l'extrem superior del carrer de Montcada, trobem una placeta anomenada placeta de Marcús fent cantonada amb el carrer dels Carders. L'esmentada placeta de Marcús rep el seu nom de Bernat Marcús , un comerciant i banquer barceloní del segle XII que es relacionava amb gent ubicada a llocs molt diferents i necessitava comunicar-se amb ells tot sovint així és que necessitava disposar d'un grup de missatgers per aquesta tasca. Aquest servei li tenia un cost considerable així que va pensar d'oferir aquest servei organitzat a qui el volgués fer servir a canvi d'unes quotes, així que va crear el primer servei postal de caràcter general conegut a Europa.

En aquesta plaça, Marcús fundà un hospital del qual es conserva la capella dedicada a la Mare de Déu de la Guia, patrona dels correus o dels troters. Hi havia també el parador oficial de la Cofraria de Troters i sota el porxo, encara visible actualment, s'hi posava un sacerdot que beneïa els troters que sortien de viatge.


En aquest punt es trobava la comfluència de dues vies importantíssimes: la Via Antiga o Franciscana que anava a desembocar a la Via Augusta i la Via Marina que resseguia tota la costa catalana fins als Pirineus. Podem dir, doncs, que aquest punt era el centre neuràlgic de comunicacions terrestres a la seva època.

El temps i la manca de promoció de la seva rellevància històrica han fet d'aquests fets i d'aquest racó, un indret més dins d'una ciutat plena d'edificis singulars i farcida d'història... però cada cop que passem per aquesta modesta capella recordem que és la representació en pedra de l'esperit català, innovador i emprenedor. Ens ve de lluny!

dijous, 3 de maig del 2012

Passejant per Barcelona...


... he descobert tants indrets desconeguts per mi fins aleshores, he conegut tantes històries del nostre passat col·lectiu, he trobat tants racons plens de sensacions, d'olors, de colors, de records compartits... que he pensat que seria bo de compartir-los.

Et ve de gust conèixer algun d'aquests indrets?